On guanya i perd població Espanya

Evolució per comunitat autònoma de 2002 a 2025. Font: Eurostat.

El creixement de la població espanyola és molt desigual territorialment. Mentre algunes comunitats autònomes han guanyat gairebé la meitat dels seus habitants en dues dècades, d'altres han perdut població de manera persistent. 14 de les 17 comunitats analitzades han guanyat habitants des de 2002; 3 en han perdut.

+47.9%
màxim creixement (Baleares)
14
comunitats que guanyen
-4.5%
màxima pèrdua (Asturias)
3
comunitats que perden

Canvi de població per comunitat autònoma

Variació percentual 2002–2025. Verd = creixement, vermell = pèrdua.

Les zones que creixen

El creixement es concentra en àrees metropolitanes, costa mediterrània i illes. Madrid i Catalunya concentren el major creixement absolut. Balears és la que creix proporcionalment més.

Les 5 que més creixen (2002–2025)
Comunitat Autònoma Canvi Pob. 2025
Baleares +47.9% 1.25M
Canarias +32.6% 2.26M
Murcia +31.5% 1.59M
Madrid +29.8% 7.11M
C. Valenciana +29.4% 5.43M

Les zones que perden

Tres comunitats han perdut habitants des de 2002: Astúries, Castilla y León i Extremadura. El patró és clar: interior i perifèria atlàntica amb envelliment accelerat i emigració de joves cap a les ciutats.

Les que perden habitants (2002–2025)
Comunitat Autònoma Canvi Pob. 2025
Extremadura -0.4% 1.05M
Castilla y León -2.2% 2.40M
Asturias -4.5% 1.02M

Evolució temporal: les que més creixen vs. les que perden

Població a 1 de gener, en milions d'habitants (2002–2025). Les 5 de major creixement i les 5 de menor creixement o pèrdua.

Explora dades municipals

Les dades de CCAA amaguen grans diferències internes. A UrbanStatsLab pots consultar fitxes per municipi i província: evolució de població, densitat i comparatives territorials.

Consulta dades per municipi a UrbanStatsLab →

Conclusió

Espanya no creix de manera uniforme. Mentre les àrees metropolitanes i la costa mediterrània concentren el creixement, l'interior i la perifèria atlàntica perden habitants des de fa dècades. Aquesta desigualtat territorial té implicacions directes en habitatge, serveis i envelliment: les zones que creixen necessiten més habitatge; les que perden, sostenir serveis amb menys contribuents.

Notes metodològiques

  • Població a 1 de gener, sexe total, edat total (NUTS2 = CCAA)
  • Rang temporal: 2002-2025
  • Ceuta i Melilla excloses per mida i singularitat administrativa
  • Font: Eurostat demo_r_pjanaggr3 (dades INE reportades a Eurostat)

Fonts

Eurostat - demo_r_pjanaggr3 (Population by broad age group, sex and NUTS 3)

https://ec.europa.eu/eurostat/databrowser/view/demo_r_pjanaggr3